4 de diciembre de 2008

ENTREVISTA AL TÈCNIC DE MEDIAMBIENT DE L’AJUNTAMENT D’ALACANT JUAN LUIS BERESALUZE

Des del Projecte d’Educació per a la sostenibilitat vam sol·licitar una entrevista amb el tècnic de Medi ambient de l’ajuntament d’Alacant per a parlar sobre els problemes mediambientals de la nostra ciutat. Ens va rebre el dia 3 d’abril de 2008. Vam anar-hi dos professors i quatre alumnes, dos de 2n d’ESO i dos de 1r de batxillerat. A continuació estan les preguntes que vam preparar amb tots els companys de classe i les respostes de Juan Luis Beresaluze.

1. Quines mesures o iniciatives han estat dutes a terme pel govern municipal en el desenvolupament de l'Agenda 21 local en els últims anys?
Quan es va signar la carta d’Alborg el 1994 es van formar grups per a estudiar propostes d’acció en cinc àrees, però es va parar el 2001. Segueixen aturades les iniciatives a espera de la del fòrum de ciutat, previst a la llei de grans ciutats, però que encara no ha estat constituït.

2. Quines mesures o iniciatives s'estan desenvolupant en l'actualitat?
Ara per ara estan en marxa les següents iniciatives:

  • Pla estratègic general de control del cicle de l’aigua. Aquest pla pretén reutilitzar el màxim d’aigua possible (actualment s’ha arribat a un 30-35%). També pretenem evitar pèrdues i maximitzar el tractament d’aigües residuals. S’ha aconseguit que la depuradora del racó del lleó done aigua destinada a camps de golf i agricultura de les comarques de l’Alacantí i Baix Vinalopó. Tota l’aigua que reguen els camps de golf és reciclada. L’any 2005 la ciutat va rebre el premi ciutat sostenible en el cicle de l’aigua).
  • Pla de mobilitat sostenible que vol potenciar la utilització del transport urbà, la peatonalització, encara que siga parcial, del centre i l’ampliació de la xarxa de carril bici.
  • Agenda 21 escolar.
  • La realització del mapa acústic de la ciutat, que es pot consultar a la web de l’Ajuntament.

3. No hi ha informació sobre agenda 21 local a la pàgina web de l'ajuntament. No és prioritari informar als ciutadans de les iniciatives municipals en matèria de sostenibilitat a la ciutat com una eina de conscienciació ciutadana? Per què no s'hi fa?
Com ja he comentat abans, quan es va firmar la carta d’Alborg el 1994 es van formar grups per a estudiar propostes d’acció en cinc àrees, però es va parar el 2001. Segueixen aturades les iniciatives a l’espera de la constitució del fòrum de ciutat, previst a la llei de grans ciutats, però que encara no ha estat constituït.

4. Quins són els principals problemes mediambientals de la ciutat?
El més important, el trànsit, que ocasiona contaminació acústica, atmosfèrica i ocupació d’espai. També poden esmentar la gestió de residus i neteja, la gestió de l’aigua i la manca de zones verdes. La Serra Grossa és una zona d’especial protecció urbanística, on no es pot edificar. Hi ha un projecte d’actuació per a reforestar-hi i recuperar l’espai natural. El major problema és que la major part d’aquest espai és de propietat privada, amb molts petits propietaris. Ja hi existeix accés d’aigua depurada i està prevista una inversió de 10 milions d’euros.

5. En comparació amb altres ciutats europees semblants a Alacant en població i extensió, en quin nivell de sostenibilitat mediambiental podríem dir que ens trobem?
Tenim problemes semblants a altres poblacions europees. Uns indicadors són millor que altres. Però els habitants tenen una opinió positiva de la ciutat.

6. Quina relació hi ha a Alacant entre persones i vivendes?
Més o menys a 2’2 persones per vivenda; xifra parella a qualsevol altra ciutat de serveis.

7. Forma part la ciutat d’alguna xarxa de ciutats sostenibles?
De ciutats sostenibles, no. Participem al projecte europeu URBAL, modalitat xarxa 6: medi ambient urbà.

8. La degradació paisatgística de la franja litoral és un fet irreversible?
Sí, rotundament. Hi ha casos on han desaparegut dunes, que mai més no tornarem a veure; també resulta afectat els dipòsit de sediments. S’està intentant, amb el nou pla de conservació de la costa, preservar una franja litoral de 500 m lliure d’edificacions. En llocs on ja hi ha llicències de construcció adjudicades intentem reagrupar les cessions obligatòries de terreny disperses; així hem aconseguit 75.000 m2 al Cap de l’Horta.

9. El model de creixement urbanístic actual d'Alacant és sostenible?
No sé què dir. Com tècnic de medi ambient diria que no, pot ser com a polític diguera que sí. Diuen que sí, jo no sé què dir. Amb la sostenibilitat hi ha una trampa: les necessitats de demà les avaluem hui, amb els nostres paràmetres, però al mateix temps creem noves necessitats amb el nostre comportament actual que caldrà avaluar amb nous paràmetres. Hauríem de parlar de sustentabilitat i no de sostenibilitat.

10. Què pensa fer l’ajuntament d’Alacant perquè els símbols importants com el castell, el Postiguet, l’Explanada… es mantinguen en bon estat?
Tots els espais públics que tenim a Alacant tenen un programa de conservació. Per al castell tenim un estudi d’un programa de millorament que el convertisca en una zona recreativa amb més dotacions i algun museu. A l’Explanada mantenim usos habituals com la banda de música.

11. De quina manera pot afectar o afavorir la instal.lació en el port d’Alacant del magatzem de ciment?
El port d’Alacant no és tema de l’ajuntament d’Alacant sinó de l’autoritat portuària (Ministeri de Foment), que és qui dissenya les actuacions a efectuar; l’ajuntament només dóna les llicències d’obra. Aquestes instal·lacions són bones ja que permetran efectuar descàrregues de material a cobert quan ara es fan a cel obert, amb la qual cosa disminuirà la quantitat de partícules en suspensió; és evident que són lletges, per tant caldrà estudiar-ne les dimensions perquè no afecten el perfil de la ciutat.

12. Quants camps de golf hi ha a Alacant? Hi ha recursos d’aigua per mantindre’ls? Es reguen amb aigua potable o de depuradora?
Al terme municipal d’Alacant hi ha 2 camps de golf (Alicante golf y El Plantío).
Recursos en tenim més que suficients; podríem mantenir 300 camps de golf com a mínim. Però el vertader problema no és eixe, sinó les construccions urbanes del voltant.

13. Des d'un punt de vista de sostenibilitat cultural, per què no es troba entre les prioritats d'aquest ajuntament protegir i usar la llengua pròpia dels alacantins?
La llei s’ha de complir, però no es fa.

Club de Ajedrez - Club d'Escacs

23 de septiembre de 2008

Ocean Race

ALUMNADO DE 1º ESO B Y 1º ESO F VISITAN LA OCEAN RACE

Agradecidos por la oportunidad de formar parte de una expedición única y de seguir este evento internacional, zarpamos el 23 de septiembre. En una insólita embarcación disfrutamos de la travesía a pesar de la inclemencias del tiempo y llegamos al puerto de Alicante. Barcos increíbles atracaban allí en los muelles. Nuestra imaginación y curiosidad se despertaron cuando subimos a bordo del simulador de vela y de la Nao Victoria ¡Fuimos arriesgados y valientes tripulantes que daban la vuelta al mundo! LIFE AT EXTREME! Entusiasmo, esfuerzo, trabajo en equipo, destreza ....
Nos apresuramos para no llegar tarde. Otra aventura arriesgada y emocionante nos esperaba en el instituto: navegar por los océanos y continentes de este nuevo curso durante los próximos nueve meses.

We are grateful for the opportunity of taking part into an unique expedition and to follow this international event, we departed on 23th September. On an unusual boat, we enjoyed the trip despite the weather conditions and we reached Alicante Port. There were truly amazing yacht moored there, in the quays. Our imagination and curiosity were aroused when we went on board the sailing simulator and Nao Victoria. We were a daring brave crew who went around the world! LIFE AT EXTREME! Enthusiasm, effort, teamwork, skill, ....
We hurried so as not to be back late. Another exciting risky adventure was waiting for us in the school: to sail the oceans and go around continents of this new course during the next nine months.

15 de julio de 2008

Setmana Cultural 2007-2008




Durante la 3ª evaluación, los alumnos de 3ºG, 4ºA, 4ºC, 4ºD y 4ºG y los profesores Carmen Moltó, Luis Millán, Lluís Botella y Enrique Salinas, estudiamos el fractal de Sierpinski en la asignatura de Matemáticas y montamos un triángulo de Sierpinski de nivel 6, utilizando para ello botes de refresco.
Esto nos permitió estudiar algunas propiedades de los fractales, así como ver un ejemplo de función exponencial de base 3 (o de progresión geométrica de razón 3) y otro de progresión geométrica de razón ½ (que se puede ampliar a función exponencial de base ½).
Aquí aparecen las fotos de la última parte del montaje, por parte de los alumnos de 4ºA.
Nuestro agradecimiento a Manolo, el conserje del Instituto, sin cuya ayuda no habríamos podido acabar de montarlo en la pared, y también al resto de los bedeles, que cubrieron su puesto mientras él estaba con nosotros en el patio montando el triángulo.

7 de julio de 2008

Setmana Cultural 2007-2008


Setmana cultural(del 7 a l' 11 d'abril). Mercat medieval.
Semana cultural (del 7 al 11 de abril). Mercado medieval.

13 de junio de 2008

8 de febrero de 2008

Exposición Energía Solar / Exposició Energia Solar

Exposición y trabajo en el Instituto sobre aparatos que funcionan con energías alternativas, dirigidos a los grupos 4º ESO A, B y D, y 1º bachillerato A y B.


Exposición "Energía solar". Obra Social de la CAM
Exposició "Energia solar". Obra Social de la CAM