Era un dia fosc i gris quan vam arribar a l’institut i vam pujar a l’autobús. Anàvem tots els de la classe de 1r D i de professors dúiem Alfred, de Ciències Naturals, i la nostra tutora, Eugènia.
Primer vam vore des de fora la Cova Gelada. Després vam fer una bona caminada fins a un mirador, on a Beatriu se li va caure la motxilla muntanya cap avall i va haver d’anar Alfred a agafar-la amb gran risc.
Vam pujar, baixar, pujar i baixar fins a arribar al Mas de Tetuà. Era un casalot on fa temps van viure un home, la seua dona i els fills. Allà van construir una casa per a ells i per al ramat. Eren agricultors. Van plantar tot tipus de plantes i conreus, com el blat... que després portaven al poble per vendre’l. És allí, prop del mas, on encara roman un dels pocs grans teixos de tota la serra.
Allò sí que va ser una bona caminada, no paràvem de queixar-nos i no podíem més en el trajecte que duia a la Cava Coloma. Era una nevera de gel. Ja fa anys, al seu costat, vivia una família que a l’hivern ficava la neu en la cava, la premsava, li posaven palla al damunt per separar-la en blocs i, quan arribava l’estiu, tallaven el gel i anaven de poble en poble per vendre’l. De neveres no només hi ha a la Font Roja sinó també en altres muntanyes.
Després ens vam anar cap a El Menejador però no vam pujar-hi, perquè feia molt de fred.
Ens ha agradat molt la visita , encara que ens haguera agradat més si no haguera fet tant de fred.
ALBA CASANOVA
